El darrer poble de La Terra Alta que ens quedava per visitar és Caseres. De tornada des de Calaceite, ja és de nit. Però sabem que l'església és una joia. I és clar, hi anem.
Passegem amb calma; sabem que tard o d'hora, el camí ens endurà al lloc sagrat. I en efecte, acabem a una plaça on l'església de Santa Magdalena ens somriu. Amb aquesta advocació, és evident que és església del Temple. I com ens assenyala Gala, el carreu marcat amb la creu patée és a la base de la paret. No falla.
Fem diferents fotografies que, després a casa, ampliem i observem amb aquella juguesca entremeliada que ens fa trobar paraidòlies inquietants:
1. Fada voleiant
2. Reptilià "cachas" i Cara de Bélmez
3. Monja llegint i esperit lluminós escalador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario