Es piedra de antiguas sabidurías, de reconfortantes descansos.
martes, 30 de julio de 2013
UN GRAN JASPE ROJO
Es piedra de antiguas sabidurías, de reconfortantes descansos.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Es piedra de antiguas sabidurías, de reconfortantes descansos.
15 comentarios:
Hola Robin. Te felicito por lo que haces y por como lo haces. He descubierto este blog hace unos días y aunque confieso que no he leído todo, me ha parecido de una categoría humana impresionante.
Estoy pensando en dar el salto, como tantos antes, como tantos después, supongo, además ya sin demasiada salida por esta maldita crisis. Aunque la familia (padres, hermano) no me apoyan. Tengo dudas, porque si me sale mal, tendré problemas para volver a casa (igual ya ni me dejan entrar directamente). Mi idea es hacer una pequeña granja-escuela y tirar para adelante con los pocos recursos que pueda conseguir por mi mismo. Amigos no tengo tampoco ninguno que quiera acompañarme, la gente antes estaba muy lanzada con este tipo de proyectos, pero cuando le han visto las orejas al lobo de la crisis se han echado para atrás y dicen que mejor ni moverse. Tú tienes la suerte de tener pareja, yo no la tengo, y me siento solo. Aunque no la oigas, te dedico una canción con mi guitarra bajo el cielo estrellado de algún lugar quizás no demasiado lejano.
Salud.
Bienvenido, muchachito de Sherwood de bíblico nombre. Acabas de hacer un análisis perfecto de la situación.
Si te dedicas a dar una vuelta por internet, verás que muchos proyectos han agonizado; otros ni siquiera han comenzado; aún los hay que solamente existían en la imaginación de quien escribía...
Estamos bajo el mismo cielo estrellado: mira hacia arriba, en este momento, estamos viendo las mismas estrellas: el Escorpión brilla en el horizonte sur, seguido del Cangrejo; la Gran Osa lo preside todo...y...sí...diría que...se oye una guitarra...
...benvinguts, passeu passeu, de les tristors, en farem fum...
"...que casa meva és casa vostra
si és que hi ha...cases d´algú"
Ara me´n vaig a dormir, amic. Que ja és tard per a mi. Demà, si t´abelleix, torna.
I si tens ganes, fés una volta per aquí: http://aventurasenlapalmadebre.wordpress.com/
Em penso que t´agradarà. Nanit....
Bon dia. què tal? M'agradaria enviar-te unes coses per e-mail, a veure si t'agraden. Són petites actuacions musicals a teatrillos de poble.Jo em sento molt bé quan toco per aquests móns.
Molt bé xato, tu envia que jo gustosament visionaré. Igual et contesta el Marc en el meu nom, però no passis pena que jo ho miro.
no hi ha un e-mail per parlar amb tu directament?
No.
Hi ha l'institucional, mamartin@tinet.org, però no l'atenc jo personalment. Però m'ho notifiquen, no passis pena...
ups¡ tindré que conformar-me amb els comentaris al blog llavors. Et volia enviar uns escrits a veure què et semblaven també.
Tú comenta, comenta, que si no resultes ésser un empanat ni un guru yi, tindràs una sorpresa. Jo ja tinc el teu correu i tal vegada t'enviaré el meu personal. Mentre tant, mira això, a veure que et sembla aquest tipus de música i el pensament en general...
www.eltestamentodearcadia.blogspot.com
jejejeee.....
problemes a internet? no m´extranya, hi ha molt boig suelto. no tinguis recança, no ho sóc jo de boig, al menys he aprés que la bogeria és una mena d´intolerància orgullosa cap a l´altre.
he llegit wordpress. és senzillament encisador.
el teu testament és dur, aspre com la terra. fereix una mica la visió despullada de la vida que ofereixes.
espero merèixer aviat la teva confiança. no m´havia trobat mai quelcom semblant, però ara comprenc el perquè.
Problemes a internet no...problemes amb la gent a internet. Demà veuré els videos que has enviat. Però abans, unes preguntetes...dius que ets músic: quins intruments toques? Saps llegir una partitura? M´apassiona la música, i m´inclino devant de la gent que sap llegir el llenguatge musical, però hi ha moltes persones que s´anomenen músics i no saben llegir-la. Aquestos són pelin fantasmes.
estàs resultant fins i tot misteriosa. tal vegada fóra millor que et truqués per telèfon: me l´agafaràs?
toco la guitarra i el piano i si, sé llegir partitures. Siusplau, mira el que t´he enviat, m´agradaria el teu parer. i m´agradaria parlar amb tu de les cabres i els animals de granja.
Aaaaaara comencem a anar bé...sí senyor, telèfon, que escoltar les veus diu molt...però truca demà que ara m´en vaig a fer nonos.
Piano...el meu somni.
Guitarra...m´encanten els homes abraçats a una guitarra.
Vas comentar que no estàs lluny d´aquí: passat una tarda, fem un bon berenar-sopar i parlem de cabres,però, en contrapartida, m´has de cantar unes baladetes sota els estels amb la guitarreta. D´acord?
Nanit...............
doncs demà et truco al dematí si et va bé i quedem. lo de les baladetes dóna-ho per fet.
nanit.(quina gràcia)
Publicar un comentario