Debido a su condición braquicéfala, el paladar es muy largo y en caso de que haga 👉mucho calor👈 tienen problemas para que el aire les llegue a los pulmones de manera adecuada. ⛔ ejercicio cuando la temperatura es alta.🥵
El uso externo es para quien sufre dolores de sarna o de úlceras: se hace una tortita con harina de habas, un poco de semilla de hinojo pulverizada, un poco de harina de trigo y agua. Se cocerá al fuego o al sol y se aplicará sobre la zona enferma.
Un excel·lent adob pels rosers és la pell dels plàtans. Finament picada, es barreja amb la terra i la fa més mullida, reté la humitat i aporta potasi.
También recomienda que si se tiene un resfriado muy fuerte con mucosidad abundante y congestión en la zona de la frente se mastiquen guisantes reduciéndolos a polvo; luego se mezclan con miel y se coloca este emplasto sobre las sienes, atando una venda alrededor de la cabeza. Debe repetirse hasta que haya mejoría.
Les faves estan així de maques. Les hem protegit amb una malla que les guarda del ventet dels collons i de les escarvades dels animalons. Demà les hi posaré ferro i les regaré.
Se usa la raíz y el rizoma.
Principios activos: glicirrina (una saponina triterpénica no hemolítica), flavonoides como la liquirritina, resinas, trazas de esteroides estrógenos, azúcares, vitaminas del grupo B y una sustancia amarga.
*Maceración: se dejan reposar toda la noche 40 gramos de raíz hecha trocitos en 1 litro de agua. Por la mañana se cuela. Se toman varias tazas a lo largo del día.
*Decocción: hervir dos cucharadas de raíz hecha trocitos durante 1 minuto en un litro de agua. Dejar reposar 2 minutos. Se cuela y se toma una taza dos veces al día.
+Uso interno:
-gripe, anginas, bronquitis.
-tuberculosis.
- es bacteriostática contra infecciones de estafilococos hemolíticos, Streptococcus fecalis, Corynebacterium difteriae, Bacillus anthracis, Pseudomonas aeruginosa, Mycobacterium paratuberculosus.
- neutraliza la toxina tetánica.
- desintoxicante de la estricnina.
+Uso externo:
- en pomada es antiinflamatoria y calmante de eccemas, impétigo, picores, psoriasis y otras dermatitis.
Precaución: cuidado en personas hipertensas o con edema.
El picle és una manera senzilla de guardar en conserva verdures dures com pastanaga, rave, col-i-flor, col...mitjançant la fermentació.
S'ha de rentar la verdura i tallar-la en trossos petits (quadradets o tires); es posen en un pot de vidre que tanqui hermètic procurant que quedi ben ple. Les verdures s'han d'apretar perquè no quedi aire entre els trossets; ens podem ajudar amb una mà de morter.
Després s'omple el pot amb aigua mineral o de font (que no sigui de l'aixeta); l'aigua ha de cobrir totes les verdures. S'afegeix una cullerada sopera de sal, es tapa el pot hermèticament i es guarda en un lloc fosc i fresc on esperarà 15 dies, passats els quals el picle ja estarà llest per menjar.
Si en obrir el pot es veu que surten bombolles no és cap problema, és senyal que la fermentació ha esdevingut correctament. Sabem que el picle està ben fet si en agafar un tros de verdura l'apretes amb els dits i roman sencer, no es desfà com si estigués podrit.
La patata cura aplicada de las siguientes formas:
- cruda rallada mezclada con un poco de leche, se aplica sobre heridas que no curan bien, inflamaciones musculares u óseas y zonas afectadas por reumatismo.
- cocida con la piel, se chafa y se aplica como cataplasma. Mismos usos.
- zumo de patata crudo: irritaciones de la mucosa del estómago, reumatismo y artritis. Se toma en ayunas un chorrito diluido en un vaso de agua.
- una patata cruda cortada en rodaja colocada sobre una quemadura es alivio inmediato. Sujetar con una venda. Cambiar cuando pierda la frescura.
*Infusión de flores: una cucharada sopera de flores secas por taza de agua hirviendo
- Uso interno:
×sudorífica.
×calmante de la tos, catarros, faringitis, anginas, gripe y neumonía.
×estados febriles.
×enjuagues para encías.
×diurética.
-Uso externo:
×en compresas, para combatir la erisipela.
×en baño, antirreumático.
*Frutos en cocimiento: una cucharada sopera por taza de agua hirviendo.
-Uso interno:
×aperitivo.
×depurativo.
×hace brotar enfermedades eruptivas como el sarampión, la rubeola, la escarlatina, la viruela... cuando tardan en manifestarse, lo cual es beneficioso.
*Segunda corteza: es la que queda después de raspar la parte externa de las ramas. Una cucharadita por una taza de agua hirviendo.
×purgante y diurética.
*Hojas: una cucharada sopera por taza de agua hirviendo.
-Uso interno: sudorífica y purgante.
-Uso externo: cocimiento en leche para cataplasmas tibias en hemorroides.
Otros usos:
-los frutos tiñen la lana de color violeta; las hojas la tiñen de verde.
-plantada cerca de casa ahuyenta insectos, reptiles y anfibios.
Recolectar la noche de la víspera de San Juan para potenciar sus propiedades.
Un malalt que ja està tan dèbil que no pot menjar, pot beure el següent remei: cal coure una barreja d'iguals quantitats d'ordi i de civada, afegint una mica de fonoll. Filtrar.
Una aplicació cosmètica: per a pells molt dures i rugoses per l'acció del vent, el sol i el fred, rentar la cara suaument amb aigua de coure ordi. També guareix danys de la pell del cap.
Dels rizomes de les canyes de riu es pot treure una farina comestible. S'han de treure de la terra, posar-los a assecar i llavors moldre'ls. La farina resultant té gust a vainilla i és dolça, doncs conté un 5% de sacarosa. En surten un bunyols molt bons.
Hildegarda diu que la civada (Avena sativa) és un aliment molt sa i molt agradable i convenient, tant fent-la servir en forma de pa com de farina. Si algú té problemes d'artritis, reumatisme i en general dolors articulars i baixa vitalitat, Hildegarda diu que ha de prendre una sauna, llençant sobre les pedres calentes l'aigua de la cocció de la civada. Nosaltres pensem que es pot obtenir similar benefici afegint aquesta aigua de la cocció a la banyera plena d'aigua ben calenta. Si es fa sovint, es tornarà a recuperar el benestar.
Molta gent ha comprat Artemisia vulgaris enlloc d'Artemisia annua per error, pensant que era la que és eficaç contra Coronita. Però Santa Hildegarda sap les seves indicacions:
Si algú ha menjat algun aliment que se li ha posat malament i li dóna mal de panxa, que agafi artemisia i la faci pols o la cogui i l'afegeixi al menjar habitual.
També és útil en cas de ferides que supuren però que no estan infectades; llavors es fa suc d'artemisia aixafant la planta al morter i s'afegeix una petita quantitat de mel. S'estén la barreja a la zona dolorida i es cobreix de seguida amb clara d'ou. Es lliga amb un drap. Es canvia cada dia fins que la ferida es cura.
Santa Hildegarda fa servir la canyella per alleugerir el mal de la gota i fer baixar les febres pal·lúdiques.
Cal fer bullir a un cassó les escorces i les fulles de l'arbret en aigua i beure-ho calent.
Per a la congestió nasal, cal menjar la canyella en pols amb una mica de pa o sola.
L'origen dels grans gossos el trobem a Àsia i a Mesopotàmia. Són molossos que han mantingut les característiques morfològiques constants al llarg de mil·lennis. Usats primer com a protectors dels ramats, van trobar lloc als exèrcits com a gossos de combat i de vigilància.
El nostre Cane corso prové de dues línies: dels Canis pugnax dels romans i dels Molossos d'Èpir (Grècia). Abans de que l'ésser humà és dediqués a la guerra, aquests gossos eren defensors de ramats i poblats de pastors. El bel·licisme els va transformar en gossos de batalla.
Quan els afanys guerrers dels humans van minvar, el Cane corso tornà a ser un gos de defensa de ramats. Però conforme la societat deixava de banda les arts pastorils, els gossos tan grans van iniciar el declivi. La raça pràcticament s'extingí a mitjans del segle XX.
Però gràcies a l'interès d'unes poques persones amants dels gossos, a 1970 es van cercar i trobar els darrers Canes corsos a cases de pastors de Calàbria i Puglia. Es va fer un enorme esforç i es va aconseguir recuperar la raça i establir l'estàndard. Avui, són cans nobles que defensen qui els envolta, serens, amables i molt respectuosos amb els nens i altres animals. Si se'ls estima, responen amb un amor tant gran com el seu tamany.
