És temps de remoure la terra. Cal esperar que no estigui glaçada i que no hagi plogut, com és el cas. Ni una gota en tot el mes de gener.
Primer amb el càvec treiem les herbes. Després passem la maquineta. Així estovem i permetem que les glaçades desfacin encara més els petits terrossos que puguin haver i a més eliminem els ous dels insectes nocius.
Fa sol però fa fred. En especial a la nit. Tant que l'aigua del barranc es glaça, i així resta durant molts dies ja.
L'obaga del camí al costat del barranc queda també glaçada. El cruixit del gel en trepitjar-lo m'agrada.
L'origen del bulldog francés rau als molossos de presa de l'antiguitat. Els britànics els feien servir a les guerres contra els invasors. Els romans anomenaren aquests molossos "pugnace britannicii".
A l'Edat Mitjana els molossos es feien servir per a caçar. Els caràcters de les races s'anaven conformant: els molossos britànics eren del tipus Mastiff. Només els nobles en podien tenir, i a 1272 es va promulgar la "llei del bosc" que prohibia a la plebe tenir gossos grans.
Una altra activitat nefasta va triomfar entre els humans: les lluites entre gossos i toros. Es movia una enorme quantitat de diners en apostes. A les ciutats, els nostres Mastiff, lluny de la caça, es van emprar en aquesta bestiesa. D'aquí sorgeix el nom de Bull Mastiff.
Les lluites de gossos amb toros es van prohibir. A mitjans del segle XIX la raça va estar a punt de desaparèixer. Però entrà en joc el nostre amic Carlino. Es van fer creuaments amb els Bull Mastiff més petits i en van sortir dues línies: el Bulldog anglès i l'English Toy Bulldog.
El Bulldog francès prové de l'English Toy. Van triomfar a la regió de Nottingham. Quan amb la crisi tèxtil del XIX els treballadors van emigrar a França, van emportar-se els seus gossos. Allà es van creuar amb els Terriers-boules dels comerciants de carn de París.
I ja va ser l'èxit total: la gent humil es va enamorar d'aquest "petit-boule" de mirada brillant, carinyós i extramament intel·ligent. Inclús Toulouse-Lautrec el va retratar al seu quadre "Le marchant de marrons".
La noblesa va quedar embadalida.
El petit bouledogue triomfà.
Als anglesos, sempre tant seus, no els va agradar que d'altris fessin servir els seus gens patris. Quan va aparèixer el Bulldog francès a Anglaterra en 1898, va ser un escàndol. "Tenim gran afecte pel nostre Bulldog anglès, hem de refusar aquest petit engendre indescriptible."
Però aquest britànic menyspreu no va fer enrera la pujança de la fama dels boubous, merescuda per la seva bondat i intel·ligència. La mirada d'un boubou és inoblidable.
Para los perros que tienen problemas de infecciones por hongos en la piel puede dar buenos resultados el uso del aceite de coco. Se aplica con un masaje una vez al día cada tres o cuatro jornadas. Debe ser ecológico.
Vaya por Dios, está visto que lo bueno dura poco. El horno de leña de Bovera cierra. Sólo unos meses hemos podido disfrutar de sus artesanas elaboraciones.
Reconozco que me ha entristecido mucho.
Quien tenga un bulto o hinchazón en cualquier parte del cuerpo ha de colocar sobre él una hogaza de pan de centeno muy caliente: el calor hará que el bulto se absorba. Esto debe repetirse hasta que desaparezca por completo.
Si se tiene sarna o algún otro tipo de pupas en la cabeza, hay que pulverizar una corteza de pan de centeno y aplicar el polvo sobre estas heridas; al cabo de tres días se frota el lugar dañado con aceite de oliva. El proceso se repite hasta que este mal se cure.
Esta suculenta es Crassula multicava. Es originaria de la zona montañosa de Natal en Sudáfrica. Se nota que es del otro hemisferio porque florece en invierno. Va a ritmo cambiado. No soporta las heladas, así que cada día hay que sacarla por la mañana y entrarla a casa al atardecer.
Desaconseja el consumo de los granos enteros sin triturar por no ser bien digeridos.
Los aconseja cocidos y calientes en cataplasma alrededor de la cabeza para enfermedades nerviosas y en dolores de espalda.
Hay un uso también para curar mordeduras de perro: se mezcla harina de trigo y clara de huevo y se cubre la mordedura durante tres días. Se retira el emplasto y se cambia por uno de milenrama y clara de huevo dos o tres días, pasados los cuales se retira y se acaba de curar con las pomadas usuales.
No voy a tirar una coca de yogur porque me haya olvidado de echar la levadura. Ha quedado una especie de turrón de yema que, la verdad, está muy rico.
"El carácter del médico actúa más poderosamente sobre el paciente que todas las drogas que se le administren."
Felipe Teofrasto von Hohenheim es conocido como Paracelso. Nació en 1493 en Einsiedeln, un pueblecito de Suiza.
Paracelso fue un hombre querido por su padre, del cual aprendió la medicina de lo natural.
"Todos los prados y pastizales, todas las montañas y colinas son una farmacia."
Tuvo en contra a los farmacéuticos porque rehusaba sus remedios complejos y caros. Fue un solitario y a menudo incomprendido humanista. Los médicos actuales deberían aprender de estos médicos de antaño y cambiar la Vocación (que es algo intrínseco al egoísmo) por la Humanidad (que abarca también al paciente).
