Cuando alguien corta un ailanto, no sabe bien lo que hace...porque al árbol se lo carga, pero a sus retoños no, y éstos, en venganza, rebrotarán una y otra vez eternamente, extendiéndose por toda la superficie de la tierra...¡jajajaaaa! tal es el caso que nos ocupa. Rodean ahora estos juveniles una casita que a poco que puedan ocultarán para siempre...
Para siempre no, que ya los quieren talar otra vez.
Me comunican que las hojas de estos arbolillos se usan en la festividad del Corpus para tapizar las calles. Es una especie invasora originaria de China, una Simarubácea.
Ailanthus altissima. Estamos con vosotros.
6 comentarios:
hola sóc la Mª teresa de Sabadell, cada dia segueixo el vostre blog i m´encanta,sobretot vaig seguint l´evo-
lució de l´aurora, espero que estigui
millor. un peto per a tu maria, el
Josep, i una abraçada per l´aurora i com no l´eulalia. espero baixar aviat a la Palma.
¡Hola Ma. Teresa, salutacions al Gerard! Se us troba a faltar, amb les tertúlies de l´Alex...si estiguéssiu més a prop...
L´Aurora està millor, a veure si l´Eulàlia dóna més bones notícies avui. Jo he parlat al dematí i va fent. Animosa, com sempre. Tot un exemple.
Gracies a tots per els anims que jo de part vostre li transmeto a l'Aurora ,avui a estat encara una mica millor te mes gana i estaba molt mes animada encara ,tot i que ella ho esta sempre ,si tot va be Dilluns o Dimarts a casa .Gracies a tothom
Estic contenta perquè el blog està servint per a comunicar gent. Apa Aurora, que ets protagonista de la xarxa...i com t´estima la gent¡¡¡¡
He rebut un comunicat de 1º mà per
vosaltres.....
Comunicat Aurora;
Moltes Gràcies a tots i una abraçada ben forta.
Estic molt contenta de comptar amb vosaltres com amics.
Fins aviat.
Vinga, que està tot preciós després de la pluja...
Publicar un comentario