TIERRA DE CATAROS

 Es esta zona tierra de cátaros. Cuando los persiguieron en Occitània, buscaron refugio en estas comarcas, que por aquellos tiempos eran lindes con el sarraceno. Se necesitaba repoblar estas regiones, y la gente que bajaba de las tierras altas encontró refugio aquí. Entre ellos, los cátaros. Algunos formaron pequeñas comunidades, discretas, donde siguieron manteniendo las costumbres que trajeron con ellos. Una documentación al respecto, extraída de la página  http://www.tarragona-goig.org/tarraco_005c.htm
La región, tan propensa a cuevas y grutas...

Per la mateixa època, i a tenor encara del deposant, ressalta “Gallicant in montaneam de Siurana”, en relació amb el consolament a “Raimundae de Gallicant”, mestressa de casa que havia emmalaltil. Les muntanyes de Prades escenificaren, per tant, alguna pràctica de catarisme.

 De fra Pere de Cadireta, designat inquisidor general per recomanació de fra Raimon de Penyafort, Ventura manifesta que el 1262 exterminà un extens focus de càtars a Siurana i Prades.

 Gort aprecia que “la zona de Montsant i Prades sembla que fou una regió que va rebre molts immigrants” i que “també es coneixen casos d’heretgia en altres zones properes, com és el cas de les Garrigues, mentre que al Camp de Tarragona no se’n coneix cap, tot i l’evident relació quotidiana amb la gent de les muntanyas i que l’emigració occitana també sembla que hi va ser important”. I destaca el fet que cap a l’any 1215 l’arquebisbe de Tarragona manés als monjos cartoixans d’Escaladei de sortir a predicar contra l’heretgia: “L’ordre és sorprenent en la mesura que el cartoixà és un orde dedicat exclusivament a la vida interior i sense contacte, ni menys predicació o ensenyament, externs”. Càtars y catarisme a Catalunya (Adroer/Catalá)